El canal holandés BNN junt amb la productora Endemol ho van preparar tot i tot va eixir tal com ho havien planejat. Va ser en l'últim moment quan el país es va assabentar de la farsa. Ara Holanda ha passat de la indignació a la reflexió. El reality 'El show del donante' no era més que una farsa de reality que l'única cosa que pretenia era conscienciar la població de la necessitat les donacions per a salvar vides.
"L'únic cert ací és que estes tres persones són malaltes renals i que necessiten un renyó", va dir el presentador del reality.
Llisa, la dona de 37 anys a què suposadament li quedava mig any de vida i que volia tindre un gest altruista i allargar la vida a un malalt renal, s'anomena realment Leoní i és actriu. L'objectiu de l'emissió segons els seus responsables era sensibilitzar els holandesos perquè donen els seus òrgans.
Els tres concursants, que inclús pareixien preocupats quan el presentador va preguntar "qui va a emportar-se el renyó a casa?", van declarar al final del programa que havien participat en el muntatge perquè pensaven que així ajudarien a conscienciar la gent.
Els telespectadors van engolir l'ham i van triar amb les seues telefonades al receptor de l'òrgan. A través dels SMS, el públic del programa va triar una assistent social de 29 anys que treballa amb disminuïts psíquics. Els altres candidats eren una locutora de ràdio de 36 anys i un jove estudiant d'infermeria de 19.
La vida dels tres malalts renals es va documentar amb vídeos dels seus quefers quotidians i amb entrevistes a familiars o amics pròxims, on es feia insistència en les limitacions que afronten per dependre de la diàlisi.
Les crítiques al programa es van mantindre fins a l'últim moment previ a l'emissió. El primer ministre Balkenende va assegurar que no veuria el concurs i que este tipus d'espectacles "no afavorix a la imatge d'Holanda en l'estranger".
La Fundació Holandesa de Trasplantaments va rebutjar també la iniciativa abans de descobrir-se la veritat i la va qualificar com un cas "pròxim a la venda d'òrgans". Mentres que Ronald Plasterk, ministre d'Educació i Mitjans de Comunicació holandés, va assenyalar en el Parlament que el govern no podia evitar que isquera a l'aire sense ser acusat de censura.
Tot estava preparat
La veritat no es va saber fins al final del programa. Més tard, el director de la productora explicava que l'objectiu del polèmic xou no era enganyar, sinó sacsar la consciència de la població. "Tots els anys moren 200 persones a Holanda mentres esperen un trasplante. Espere que la indignació que ha desencadenat l'emissió es convertisca ara en indignació per l'escassetat de donacions".
El mateix missatge es va escoltar en la boca del supòsit públic, que estava integrat per familiars i malalts que necessiten un trasplante per a sobreviure: "Necessitem esta publicitat -deia un dels assistents-. El final del programa ha sigut bo. No m'agrada la idea que s'haja de triar entre candidats, per això està bé que utilitzaren un actor".
Al llarg del programa, el presentador va oferir dades sobre la caiguda del nombre de donants a Holanda, un país on 1.400 persones necessiten la donació d'un òrgan i en el que la llista d'espera per a rebre'l és de fins a quatre anys i mig.
El canal BNN va ser fundat per Bart de Graaf, popular presentador de televisió, malalt renal i difunt en el 2002 als 35 anys, a què va estar dedicat este gran simulacre amb motiu del quint aniversari de la seua mort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario