lunes, 26 de marzo de 2007

LA SERIE DE LA SETMANA: "LA CASA DE LA PRADERA"



Hi ha algun exemple millor de família unida, pura i bona en la TV major al dels Ingalls? La idea de Michael Landon de produir un programa on tota la moral cristiana, els valors familiars, la solidaritat, l'esforç i l'abnegació es concentraren en una xicoteta casa en la praderia, li va valdre l'èxit per deu anys consecutius als Estats Units. Hem de sumar també els següents anys en què la sèrie va ser emesa en tots els països del món en el que ja pareix una èxit etern.

Landon havia aprés la lliçó en "Bonanza", però esta vegada els pioners de l'oest ja no serien rics hisendats sinó humils i abnegats habitants d'un poblet anomenat Walnut Grove, en contínua lluita per la seua supervivència. La família Ingalls és, llavors, un western més pròxim al melodrama que a l'acció. Junt amb Charles es trobaven la seua esposa Caroline i les seues tres filles, Mary, Laura i Carrie.

Era Laura, interpretada per Melissa Gilbert, la que narrava les desventures de la família, ja que els relats es van basar en "La xicoteta casa" de Laura Ingalls Wilder, una col·lecció de memòries autobiogràfiques ambientada a finals del segle XIX. A la família van anar sumant-se els xiquets adoptats, Albert, i després James i Casandra. També van ser molt importants els veïns i amics dels Ingalls: el Sr. Edwards, els Oleson, els rics del poble i pares de la malvada Nellie i el roín Willie, el Dr. Baker, el Reverend Alden i un infinitat d'estreles invitades que aportaven noves històries.

La vida dels Ingalls va estar plena de sacrificis, pobresa, mudances forçades, desastres naturals i desgràcies personals, sobretot gràcies a la patida Mary, amb la seua ceguera i la mort del seu fill. Però davant de cada conflicte la família es reposava amb majors forces i no van faltar les alegries, com les aportades pels marits de les xiques, Adam i Almanzo.

Absorvent i lacrimògena, innocent però conservadora, és indiscutible el lloc que es va guanyar en el cor dels televidents de tot el món. Veure per primera vegada "La casa de la Pradera" és descobrir la sèrie de TV familiar per excel·lència, reviure-la és quedar atrapats una vegada més per l'encant i la ingenuïtat d'un clàssic etern.

No hay comentarios:

Temps de Tele

Temps de Tele