PRESENTADORS - MATIAS PRATS (pare)

Va nàixer el 4 de desembre de 1913 en Villa del Riu (Còrdova, Espanya), en el si d'una modesta família. Va ser casat amb Emilia Luque Montejano, amb qui va tindre tres fills: Matías Prats Luque -conegut periodista, presentador dels informatius d'Antena 3- i Juan Jesús i María del Carme.

Els seus inicis en el periodisme van ser l'any 1939, en Ràdio Nacional d'Espanya (RNE), com a periodista esportiu. Allí va estar fins a 1970. En 1944 es va mudar a Madrid, on va ser nomenat, tres anys després, cap del Departament de Realització d'Emissores de RNE i en 1954, cap d'Emissions.

En 1949 es va graduar en l'Escola Oficial de Periodisme, i va continuar la seua formació en este àmbit amb els cursos de tècnic de programació en ràdio i tècnic de programació en televisió.

A més, Prats va ser, des de 1947 fins a 1971, redactor i locutor en el NODE (Noticiaris i Documentals Cinematogràfics), on en 1974 es va convertir en director, càrrec que va ocupar per dos anys. No sols la ràdio va ser el seu àmbit des dels seus començaments, sinó també la televisió. Va treballar en Televisió Espanyola fins a 1974, quan va deixar de retransmetre. D'ací va passar a formar part de l'Assessoria Tècnica de la Direcció General de l'ens.

En 1981 va tornar a la ràdio per a retransmetre la Copa d'Europa, i en 1982 va col·laborar en la retransmissió dels partits de futbol del Mundial de futbol celebrat a Espanya. En 1985 es va jubilar oficialment, encara que va continuar fent treballs, en principi, per a Hispanoamèrica.

Al llarg dels seus anys de carrera ha rebut importants guardons, com: Premi Ondas (en 1955, 1965 i 1996), Micròfon d'Or per l'Associació de Professionals de Ràdio i Televisió (1989), Premi Víctor de la Serna per l'Associació de la Premsa de Madrid (1993), Medalla d'Or al Mèrit en el Treball pel Consell de ministres d'Espanya (1998), Premi Ondas extraordinari (1999), Premi "Tota una vida 2000" pel Consell de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió d'Espanya (ATV).

Matías Prats va morir el 8 de setembre del 2004 a Madrid, als 90 anys d'edat, després de patir una llarga malaltia. No obstant això, el seu nom ha quedat en la història del periodisme espanyol per la seua gran labor professional, duta a terme amb una peculiar personalitat.