VA COMPRAR FRANCO LA VICTORIA DEL 'LA,LA,LA'?

El documental "1968. Yo viví el mayo español", que laSexta estrena este dijous 8 de maig a les 23:00 hores, continua alçant polèmica.

Les declaracions de José María Íñigo en el reportatge, on es fa referència a una possible compra de vots per part de TVE perquè Massiel guanyara el festival han provocat un infinitat de reaccions que han arribat, inclús, a la premsa britànica.

Els mitjans d'este país, el candidat dels quals eurovisiu en el 68, Cliff Richard, es va classificar en segon lloc amb la cançó 'Congratulations', just per darrere de Massiel, han començat a acusar la cantant, a TVE i al règim franquista de fer 'trampa'. Molts periòdics han escrit articles amb titulars com "Los fascistas robaron Eurovisión a Cliff Richards" o "Los franquistas robaron la gloria de Eurovisión a Cliff Richard".

La repercussió ha sigut tal que el propi Cliff Richard ha manifestat el següent: "He viscut amb l'estigma d'haver sigut un cabaler i seria meravellós que alguna veu autoritzada diguera: ‘Cliff, tu eres el guanyador després de tot'", segons arreplega la premsa.

José María Íñigo: "No tinc res a veure amb tot açò"

A causa de la polèmica que ha generat la intervenció d'Íñigo en el documental, el presentador ha intentat aclarir allò que s'ha ocorregut afirmant que tot és una "estratègia per a beneficiar a Chikilicuatre, el més interessat en tot açò".

Íñigo assegura que la presumpta compra de vots només era "un rumor que estava molt present en la primera època de TVE, quan Adolfo Suárez era encara el cap de programes", aclarint així les seues paraules en el documental de laSexta.

Massiel: "És una venjança de laSexta perquè no vaig voler participar en el reportatge"

Massiel, guanyadora d'Eurovisió en 1968 amb "La, la, la", s'ha mostrat especialment molesta per la controvèrsia que s'ha creat arran del documental i assegura que es tracta d'una "venjança" per part de laSexta, ja que ella no va voler participar en el reportatge. "Els manejos de La Sexta per a promocionar a Chikilicuatre són excessius", ha dit.

"Què em deixen en pau, m'importen un ou les guerres de cadenes"

A més, es queixa que quan es complixen 40 anys del seu triomf en Eurovisió, les cadenes preferisquen entrar en estes polèmiques "en compte d'homenatjar-me". "Que em deixen en pau. M'importen un ou les guerres de cadenes i que siguen capaços de tot per a guanyar audiència, inclús picar una persona", ha manifestat a la premsa.

Pel que fa a les insinuacions sobre una possible compra de vots per part de TVE, ha recordat que "el que a Franco li haguera agradat és que guanyaren Raphael o Guardiola i no jo. Jo hi havia actuat en la Cuba castrista i havia omplit teatres. Jo no era addicta al règim. Mai vaig ser al Terrós ni a la Granja. Quan vaig guanyar, ni tan sols em van poder condecorar", explica.

"1968. Yo viví el mayo español"

Què va haver-hi darrere del triomf de Massiel en Eurovisió? Qui va escriure realment El llibre de la vida sexual que firmava el psiquiatre López Ibor? Hi havia un missatge sexual amagat en la cançó de l'any, Ponte de rodillas de Los Canarios? Per què va ser rebutjat per moltes botigues el nino espanyol Madelman, que va nàixer aquell any?

A estes i altres preguntes respondrà que laSexta emet finalment este dijous 8 de maig a les 23:00 hores, quan es complixen 40 anys del moviment revolucionari francés.

Este treball se suma als documentals sobre la història recent d'Espanya, que la cadena emet des del seu naixement: Del olvido a la memoria. Presas de Franco, 1977, el año que cambió casi todo, Los niños de Guernica tienen memoria, Los negociadores i la sèrie documental 30 años no es nada, entre altres.

Al maig es compliran 40 anys de les revoltes que han passat a la Història com El maig francés, un moviment en què molts, potser massa, diuen haver participat.

El que ja no és tan conegut és que també en les universitats espanyoles es va viure un moviment de contestació al règim que va acabar amb desenes de detinguts i represaliats. Les protestes li costen el posat al ministre d'Eduación, Lora Tamayo, i un disgust al seu substitut, José Luis Villar Palasí.

El documental 1968. Yo viví el mayo español, narrat per Juan Diego, inclou abundant material d'arxiu i entrevistes amb els protagonistes d'aquells esdeveniments, repassen què va ocórrer en 1968, com érem els espanyols i què va canviar a partir de llavors.