En 1960, la guerra per realitzar sèries d'èxit s'alliberava a tirs; i el guanyador era Quinn Martin, productor de "Los intocables", qui era molt precís en els seus comandes als guionistes: acció. El programa va arribar a ser conegut com el "bany de sang setmanal"; l'excusa d'estar basat en fets verdaders va servir per a continuar amb els tirotejos, els mafiosos crivellats, els carrers regats de cadàvers...El programa va ser un èxit total a Espanya: la màfia era abatuda en cada episodi, l'acció era abundant i les estreles tenien carisma, i així ho demostraven Robert Stack com Ness (actuació que li va valdre un premi Emmy), Bruce Gordon com Nitti, Neville Brand com Capone i Nick Georgiade com Enrico Rossi, el perruquer italià que s'unix a l'esquadró amb set de venjança després de l'assassinat de la seua nóvia.
L'ambientació durant la prohibició de l'alcohol, els grans autos, les metralladores, la música, tot col·laborava amb el xou així com la inoblidable locució a l'estil documental que aportava encara més dramatisme a la trama. Els intocables van arribar als 114 episodis, esquivant les queixes de la comunitat italiana, del FBI i dels grups antiviolència.
Usar el nom de Capone sense aportar beneficis als seus hereus o mostrar el tracte preferencial que se li donava en la presó van ser alguns dels motius que van originar denúncies, però totes van ser sortejades amb l'avís al final de cada episodi sobre la ficcionalizació d'alguns fets.
Va ser en un cert sentit el policial més pur de la TV, el bé contra el mal, els policies valents, honestos i invencibles contra els delinqüents sanguinaris i traïdorencs. La sèrie, i la història en la qual va ser basada, es va convertir en una llegenda, visitada després en el cine per Brian de Palma en 1987 i per una nova sèrie de TV en 1993.
No hay comentarios:
Publicar un comentario