EL DUO "CRUZ Y RAYA" ES SEPAREN

"Si hay que volver, se vuelve… pero volver pa ná, es tontería". Una cosa així han degut pensar Juan Muñoz i José Mota, més coneguts com Cruz y Raya, darrere d'una decisió que segur canviarà les seues vides.


La parella d'humoristes se separa definitivament després de treballar junts ni més ni menys que 18 anys, confirmen des de Produccions Smile, l'empresa que gestiona la seua contractació. A l'aconseguir la majoria d'edat com a duo, el seu futur pareix encaminada a volar en solitari.

“Ara només se'ls pot contractar per separat i cada un té diferents projectes”, asseguren des de Smile. D'esta manera, Televisió Espanyola es queda sense un dels referents de l'humor dels 90 al nostre país i gran actiu d'audiències de la cadena pública durant tot este temps (la temporada passada va ser el seu segon espai més vist amb una mitjana de 3.358.000 espectadors i el 20.3% de share, només superats per “Cuéntame”, 4.746.000 i 26.7%).

José Mota podria fer el Fi d'Any per a TVE en solitari

TVE podria haver acceptat un projecte de José Sánchez Mota per a realitzar el fi d'any en solitari, sense Juan Muñoz, encara que la cadena no ha confirmat oficialment esta possibilitat. Segons pareix, Juan Muñoz també ha presentat un altre projecte en solitari que TVE està estudiant, si bé el còmic no descarta oferir-li'l a altres cadenes.

Després del seu últim “Cruz y Raya Show” emés el passat 17 de gener, tant José com Juan s'han donat permís mútuament per a experimentar amb altres projectes. Així, el “moreno” de Cruz y Raya va protagonitzar l'any passat junt amb Santiago Segura l'adaptació espanyola del famós musical de Broadway “Los productores”, mentres que el “ros” va fer a principis d'enguany la seua segona incursió en cine com a director i protagonista de la comèdia “Ja me maten”, sorgida arran d'un dels seus personatges més cèlebres, el gitano Juan de Dios.

Quan en 1989 el realitzador de TVE Hugo Stuven els va donar la seua primera oportunitat televisiva en “¿Pero esto qué es?", segur mai va imaginar que llavors feia debutar a una de les parelles còmiques nacionals més reeixides i aplaudides de tots els temps. Hereus de Martes y Trece, per al record quedaran també els seus més quinze especials de Nit de cap d'Any en la pública seguits per milions d'espanyols cada 31 de desembre.

Adéu a un dels grans duos de l'humor

Juan Muñoz i José Mota se van conéixer en 1985 en un dels llocs més insòlits per a un còmic: la mili. Una vegada junts es van fer inseparables: vint-i-un anys d'amistat i quasi vint de carrera en televisió.

Després de la mili van muntar a Madrid 60 Personatges a la recerca d'Humor, xou basat en la imitació de molts famosos. A partir d'este primer espectacle es van fer populars en les sales de festes de la capital. Convertits en reis de l'humor independent, els va arribar el torn en la ràdio: "El Banquillo" (Luis del Olmo), "La Bisagra" (Javier Sardá).

Hugo Stuven els va donar l'oportunitat de debutar en televisió amb un espai en "Pero esto ¿qué es?" (TVE) en 1989. Després van fer alguns especials per a la Primera. 1993 ve a ser l'any del canvi. Per un costat van obtindre el seu primer programa propi, "Abierto en vacaciones", i per l'altre van presentar la gala de Nit de cap d'Any, rellevant a Martes y Trece.

Des de llavors, Cruz y Raya realitzen en la cadena programes d'humor i participen en les gales de Nit de Nadal i Nit de cap d'Any. El seu format consistia en sketches amb personatges recurrents com el gitano Juan de Dios, Canduterio, Blasa o els personatges de poble Tomás i Ramón. Hi hi havia paròdies d'altres programes, des dels informatius fins a "Buenafuente".

Eren també hàbils imitant als famosos, sobretot a actors de cine com a Robert de Niro o Al Pacino, els quals han sigut imitats en diverses de les seues pel·lícules. També han arribat a imitar els polítics, encara que no són el més freqüent. Invitaven cada setmana a un famós a qui donen un paper en algun dels seus sketches. Entre altres, van participar Santiago Segura, Josema Yuste de Martes y Trece i Thalía.

Per a molts, la seua acollida massiva responia també a la paròdia que no s'encruelia amb el parodiat. Este estil sarcàstic no ofensiu mai feria la sensibilitat dels espectadors. Per a alguns, Cruz y Raya eren mestres en l'art de ridiculitzar sense humiliar, amb l'única finalitat de l'entreteniment.